Milions de persones a tot el món tenen algun tipus de discapacitat auditiva o visual. Els serveis de suport a la comunicació, com els subtítols tancats (closed captioning), els subtítols per a persones sordes i amb dificultats auditives (SDH), l'audiodescripció o la interpretació de llengua de signes, faciliten la integració de persones amb discapacitat auditiva o visual i els permet gaudir plenament de continguts multimèdia per a cinema, televisió i plataformes sota demanda, videotutorials, plataformes de formació en línia, vídeos corporatius, conferències i xerrades, entre d'altres.
SeproTec proporciona serveis específics d’accessibilitat, tot adaptant continguts multimèdia i fent-los més accessibles per a tota l’audiència, de manera que compleix amb els paràmetres normatius internacionals.
Subtítols tancats (Closed Captioning o CC)
Els subtítols tancats permeten a l’espectador visualitzar un contingut sense so i entendre igualment tota la història.
Els subtítols tancats són textos de l'àudio d'un vídeo que apareixen durant la reproducció d'aquest. A diferència dels subtítols, els subtítols tancats inclouen, a més dels diàlegs, informació descriptiva sobre qui parla, així com sobre qualsevol so rellevant que ajudi l'espectador a seguir l'escena, de manera que es descriuen tota mena de sons, com ara rialles, aplaudiments, pistes musicals o la lletra d'una cançó de fons, entre d'altres.
Els subtítols tancats fan que el contingut sigui accessible per a persones amb problemes d’audició i milloren la seva experiència com a espectadors. A molts països, els subtítols tancats són obligatoris per llei.
Subtítols per a persones sordes i amb dificultats auditives (SDH o HoH)
Els subtítols per a persones sordes i amb dificultats auditives (SDH o HoH, per les seves sigles en anglès) difereixen dels subtítols tancats en diversos aspectes. La diferència més important rau en el sistema de codificació utilitzat i, per tant, en la possibilitat de reproducció en dispositius d'alta definició.
Mentre els subtítols tancats ajuden a les persones que no són sordes o tenen dificultats auditives, els subtítols SDH fan que el contingut sigui més accessible per a una àmplia gamma de persones, ja que:
- Milloren la comprensió de les persones que no dominen l’idioma del contingut a nivell nadiu
- Ajuden els espectadors amb dèficit d'atenció o diferències cognitives a concentrar-se en el vídeo
- Ajuden els espectadors a entendre millor les persones amb accents marcats
- Milloren l'experiència de visualització en entorns sensibles al so
Diferències entre els subtítols tancats i els subtítols SDH o HoH | | Subtítols tancats | Subtítols SDH/HoH |
| Aparença | Es mostren com a text blanc sobre una banda negra. | Es mostren amb la mateixa font proporcional que els subtítols traduïts.
Solen aparèixer en colors per diferenciar qui parla. |
| Ubicació | Es poden alinear en diferents parts de la pantalla, cosa que és útil per identificar qui parla, superposar converses i evitar interferències amb activitats importants en pantalla. | Acostumen a estar centrats i bloquejats en el terç inferior de la pantalla.
Hi ha certs efectes, com els sons rellevants simultanis als diàlegs, que s'ubiquen a la cantonada superior dreta. |
| Codificació | Es codifiquen com un flux d'ordres, codis de control i text. | Solen estar codificats com a imatges de mapa de bits, una sèrie de petits punts o píxels, compatible amb mitjans d’alta definició HDTV (cable, satèl·lit, etc.). |
| Traducció | | Permet la introducció del text en l'idioma origen a més de la traducció. |
Llengua de signes
La llengua de signes és la llengua gestual que utilitzen les persones sordes i les persones que viuen amb aquestes o que s'hi relacionen. Té una estructura gramatical i un lèxic propi, de manera que no es tracta d'una traducció de la llengua oral, sinó que és una llengua en si mateixa, amb un sistema propi.
Els intèrprets de llengua de signes fan la seva feina en directe en infinitat d'ocasions i, fins i tot, en estudis d'enregistrament, com a alternativa a la subtitulació de continguts multimèdia.
Audiodescripció
L’audiodescripció, també coneguda com a descripció d’àudio, és una forma de narració utilitzada per proporcionar informació sobre elements visuals clau de continguts audiovisuals, que ajuda els consumidors cecs i amb discapacitat visual. D'aquesta manera, es descriu detalladament el contingut visual, narracions que, generalment, es col·loquen durant pauses naturals de l'àudio i, de vegades, durant el diàleg si es considera necessari, de manera que es dona l'oportunitat a les persones amb alguna discapacitat visual de gaudir plenament d’actuacions, pel·lícules, arts visuals, exhibicions i esdeveniments culturals.
